"El camí més llarg"; Un abans i un després de l'estrena

Finalment vam estrenar aquesta peça de dansa-teatre que vam començar ara fa més o menys un any i mig a treballar, amb entrades i sortides en el camí, com el títol ja diu "és un camí" on s'ensenya, s'aprèn, i  les components ara no físiques en el projecte hi són presents en l'escena igualment i en els nostres cors, perquè en formen part i sense elles aquesta peça no seria tampoc el què és, des de mi els hi agraeixo que hagin format part de la meva vida i que hi continuïn.
Celebrant el nou format de la dansa, que ja existeix naturalment, i d'una manera abstracta expressem qui sóm al públic amb sensacions, escenes i relacions.
Personalment la búsqueda ha estat intensa, al fer temps que no formava part d'una companyia i alhora fàcil per al conjunt, tot i no ser ballarina, he trobat un lloc, un espai on sentir-me còmode actuant tot i no ser la disciplina que he estudiat `però he volgut fer ara, en aquest moment, per crear, per a deixar-me anar, per investigar.
Llarga vida  la dansa!!! Com no fa gaire temps em va dir una dóna.
Espero que aquest sigui el principi d'un nou camí.
Agraïda de la resposta del públic i contenta de mi mateixa i les meves companyes, i perquè no dir-ho: molt orgullosa.

Publicació Setmanari el Vallenc